8. EL MEU CARRER

1. Foto de la Rambla del Poblenou

El meu carrer no és un carrer qualsevol, és una Rambla i de les de veritat, de les que van de muntanya a mar, no com han fet en altres indrets de Barcelona, que anomenen rambla a un carrer que va paral·lel al mar, quins bons urbanistes que tenim! 

Hi ha un passeig central, arbrat amb plataners alts i frondosos, quan no els poden, darrerament han plantat altres especies, que encara han de créixer. També hi ha bancs on seuen els passejants i sobre tot la gent gran, per parlar del si no fos..., avui amb l'augment de turistes que dormen al barri, en un dels molts hotels que hi ha, aquest passeig central bonic, s'ha convertit en un seguit de terrasses de bar, que a vegades fa difícil poder-hi caminar.

Amb els anys s'ha allargat, però en un principi anava de Pere IV fins al carrer Taulat, i a cada cruïlla , el passeig és converteix en una rodona, que no una rotonda -en cap cas és vol regular el transit-, i totes tenen per nom el del carrer que fa el cruament  per exemple la rodona de Pallars, excepte la de Rambla amb Ramon Turró, que du el nom de l'entitat que hi ha, rodona del Casino. Aquesta rodona és el centre del barri i des del balcó del Casino és fa, cada any, el pregó de Festa Major.

2. La Rodona del Casino l'Aliança del Poblenou

La Rambla, en realitat en són tres, una mica com les de Barcelona, però per diferents motius. La primera, la de sempre és la que us he comentat, però quan van obrir el camí cap a mar, van fer quelcom semblant a un passeig, des de Taulat i fins a Passeig Calvell, però més estret i no tan cuidat. I amb l'expansió demogràfica preolímpica, des de Pere IV fins a la Granvia, la Rambla Nova és un passeig més ample que l'original, ple d'habitatges de nova planta i d'establiments de lleure. Aquesta darrera però, encara no la sentim massa nostre.

Bé, aquest és el meu carrer, on fa 35 anys que hi visc i si tot funciona, no m'hi he de moure.

                                    Joaquim Surribas (novembre, 2013)

Fotografies: Joaquim Surribas