dijous, 23 de gener del 2014

17. QUARANTA HORES D'ANGOIXA, ARA FA 45 ANYS

1. Edifici de l'Ateneu Colon al carrer Pere IV,
avui desaparegut.
Aquest record esta nuat a un vespre compartit de 1969, moments convulsos a Barcelona, semblava que o estaves amb ells i eres un fotut feixista reaccionari o contra ells i això era ser progressista. Tot eren corredisses i cops, donats per uns ciutadans amb uniforme i rebuts per uns altres que no en dúiem.

La cita era l’Ateneu Colón, a l’estimat Poblenou, l’hora tard al vespre, no sé perquè però era important anar-hi, tothom en parlava, i realment hi 
érem tots. El fet era anar a veure una obra de teatre de la que no oblidaré mai el títol: “Balades del clam i de la fam”, tot i que us ben asseguro que no recordo l’argument i quasi res de la representació. Els fets posteriors d’aquella nit em van fer oblidar-ho totalment. 
2. La Rambla del Poblenou, on era ubicada
la "Comisaria de Policia"

En acabar la funció i només sortir al carrer va començar una manifestació que no sé si era organitzada o no, que va fer que anéssim amb força pressa a deixar a na Carme, en aquells temps la meva novia, quan encara no existien les companyes, a casa seva per tot seguit anar-me’n jo cap a la meva. En Toni, amic de joventut, em va oferir de fer bona part del camí plegats, cosa que em va semblar bé tal i com anava la nit.

En el carrer Pallars, entre Bilbao i Lope de Vega, es produí un enfrontament entre policies i un petit grup de nois i noies, que en Toni i jo acabàvem de creuar, en aquest acarament, on a mes de crits i cops hi va haver trets, ignoro si eren de fogueig o dels que maten, però a mi em van acollonir molt. D’aquell grup actiu se’ls escaparen quatre o cinc membres i els policies van procedir a buscar-los. En Toni i jo un cop calmada la cosa varem seguir el nostre camí, però molt poc després i en girar una cantonada, varem sentir una frase que cito textual: “Quietos o us dejo secos!”, suposo que apresa d’alguna pel·lícula de la serie B, i un home vestit de gris i amb gorra de plat que ens amenaçava amb una pistola a la mà.

3. Edifici de la Comisaria Central de Policia,
 a la Via Laietana
El següent va ser conduir-nos a peu amb les mans enlaire, pels carrers del barri inclòs el “Paseo del Triumfo”, l’actual Rambla del Poblenou, fins a la comissaria gens estimada, de l’estimat Poblenou. Allà hi passarem la nit amb altres companys detinguts d’una manera semblant. De Poblenou a Via Laietana a primera hora del matí, on ens acusaren de ser del PSUC i de dur llibres. Això dels llibres vull explicar-vos-ho, amb 18 anys jo estudiava una carrera tècnica, a la Universitat i abans del teatre jo havia anat a classe, estudiava de tarda-nit, i lògicament duia els llibres d’estudi al damunt.

A Via Laietana ens retingueren unes altres 24 hores, amb diferents interrogatoris, on per sort no em van tocar, i fins i tot em convidaren a fumar, em va tocar "el bueno". Cap a migdia ens deixaren anar sense càrrecs i sense passar pel jutjat.

Tot va quedar en una trista anècdota de la nostre vida, però puc assegurar-vos que en Toni i jo, anys desprès en coincidir alguna que altra vegada, encara recordem el llargues que són 40 hores quan vius amb la por i la ignorància del que passarà en els propers cinc minuts. 
Ah!, no cal que us digui que aquella ha estat la pitjor passejada per la Rambla del Poblenou que he fet mai.

                                                                             Joaquim Surribas (gener 2014)


La fotografia numero 1 és de l'Arxiu Històric de Poblenou, la numero 2 és d'en Joaquim Surribas i la numero 3 és treta d'internet.

dimarts, 21 de gener del 2014

16. EN BERNAT I LA MARIA

1. En Bernat esperant
 la cercavila.
 En articles anteriors us he parlat del Lloro del 36 i del bestiari de foc, l'Estarrufat, la Víbria, el Fenix i 'Estarrufadet, però, i per cap motiu evident, sempre havia deixat de parlar-vos dels Gegants de Poblenou, en Bernat i la Maria i avui vull esmenar-ho.
2. En Jordi i en Fredy, portadors
veterans de gegants i uns bons  amics.

Els Gegants de Poblenou, són a punt de complir 61 anys, en concret aquest proper mes de maig, és tracta de dues figures de gegant clàssics, una masculina i l'altra femenina, abillats coma reis i sense cap tret que els diferencií d'altres figures de la mateixa època. Tenen una mida de 3,5 metres d'alçada i pesen uns 45 kilograms cada una d'elles.
3. Cercavila de Festa Major.

S'estrenaren en la processó de Corpus de l'any 1953, i continuaren sortint-hi cada any, fins que l'església va decidir no fer-la, a final de la dècada dels seixanta.
4. La parella i el Lloro.

Potser és ara quan cal dir que, les tres parròquies cèntriques del barri van comprar les dues figures ja fetes, sense cap disseny especial, l'any 1953. No teníem nom i no hi havia més portadors que uns voluntaris que ho feien un cop a l'any, res estable tot plegat.

L'any 1980, un grup de joves vinculats al "movi", l'esplai de Santa Maria del Taulat, van decidir restaurar i tornar a donar vida a les figures, que desmuntades jeien al quarto dels mals endreços. I així per la Festa Major, el mes de setembre, encapçalaren la cercavila, en aquell moment neix la Colla de Gegants de Poblenou. A partir d'aquell moment sempre han participat en tots els actes que és fan al barri, i per la Festa Major tenen la tradició de ballar dins de Santa Maria, després de la missa major.


5. Per entrar a missa de Festa Major.
Però, abans us he dit que no tenien nom, tot i que, com a títol, parlo d'en Bernat i la Maria. 

L'any 1982 la colla vol batejar les dues figures que fins aquell moment ningú no sabia com anomenar-les, i així es decideix posar-los-hi el nom del sant de dues de les tres parròquies. Bernat per Sant Bernat Calvó, i Maria per Santa Maria del Taulat.

Per dir-ho d'alguna manera hem crescut junts, quasi tenim la mateixa edat, els he vist molt i els he retratat força vegades. De ben segur que els trobaríem a faltar, en qualsevol acte del barri, tant festiu com polític, palplantats a la Rodona del Casino, esperant el cercavila. Segur que no seria el mateix.


                                                     


                                                                               Joaquim Surribas (Gener 2014)


Les fotografies 1, 2, 3 i 4, l'autor és en Joaquim Surribas, l'autora de la numero 5 és na Conxita Garcia.


dimarts, 7 de gener del 2014

15. EL BARRI DE LA PLATA

Barcelona considera Poblenou com una unitat, el Barri del Poblenou, però res més lluny de la realitat, temps enrere ja us vaig parlar del Barri de Pescadors i avui vull parlar-vos del Barri de la Plata.


1. Carrer Wad-Ras, any 1939
Aquest tros de Poblenou esta situat al costat del cementiri de Poblenou, prop de la Vila Oliímpica. No és un barri extens, tampoc massa habitat, i la majoria són veïns d'aquells, que en diem, de tota la vida. Hi ha qui diu que és un barri mort, però el que hi ha és una activitat molt diferent al que històricament va ser. Ja no hi passa el tramvia, però el carrer no ha canviat quasi gens.


2. Grup de boters.
El nom del barri ve dels diners, la "plata", que guanyaven els boters, els industrials és clar, dedicats a la fabricació de botes per líquids. Era un barri on hi convivien a més, fabriques de gel, fabriques de licors i majoristes de vins, dels que encara en queda alguna cosa. 

El seu eix central és l'actual Carrer Dr. Trueta (1896 - 1966). Aquest doctor va néixer en aquest mateix carrer a finals del segle XIX, i va destacar per la tècnica en curar ferides de guerra i fractures d'ossos, especialment durant la nostre Guerra Civil i la II Guerra Mundial, i acabà essent una autoritat internacional en la seva especialitat. 


Com sovint passa, abans de la democràcia aquest carrer tenia un altra nom, Carrer Wad-Ras, en commemoració d'una batalla de mitjans de segle XIX guanyada als marroquins. Com ens va agradar el canvi de nom!, passar de celebrar una victòria bèl·lica, a homenejar una celebritat que va salvar moltes vides en guerres.



3. Masia de Can Montroy, al carrer Taulat.
Les naus industrials, de construcció ben bonica, estan desapareixen, bé expropiades per derruir-les o ocupades per empreses que no se sap qui són ni a que es dediquen. Aquest tros de Poblenou, al estar immers en el 22@, en aquesta Barcelona que no vol industria bruta i que ha fet desaparèixer tots els petits tallers i petites industries auxiliars. Eren aquells tallers on treballaven els nostres pares i també algun amic, el que quan en parlàvem l'anomenàvem can..., no m'imagino ara parlant de Can Telefònica, per posar un exemple.

Cal dir que hi ha moltes esperances posades en aquest racó, aquells que venen darrera nostre han de tenir la seva oportunitat i potser és aquí on la trobaran. Que sigui en hora bona.

Però jo trobo ha faltar els boters, oi Sr. Enric? Encara que encara que només fos un parc temàtic.

                                                  Joaquim Surribas (gener 2014)

Les fotografies 1 i 2, estan tretes de l'Arxiu Històric de Poblenou.
La fotografia 3 és feta d'en Joaquim Surribas.