17. QUARANTA HORES D'ANGOIXA, ARA FA 45 ANYS

1. Edifici de l'Ateneu Colon al carrer Pere IV,
avui desaparegut.

Aquest record esta nuat a un vespre compartit de 1969, moments convulsos a Barcelona, semblava que o estaves amb ells i eres un fotut feixista reaccionari o contra ells i això era ser progressista. Tot eren corredisses i cops, donats per uns ciutadans amb uniforme i rebuts per uns altres que no en dúiem.

La cita era l’Ateneu Colón, a l’estimat Poblenou, l’hora tard al vespre, no sé perquè però era important anar-hi, tothom en parlava, i realment hi érem tots. El fet era anar a veure una obra de teatre de la que no oblidaré mai el títol: “Balades del clam i de la fam”, tot i que us ben asseguro que no recordo l’argument i quasi res de la representació. Els fets posteriors d’aquella nit em van fer oblidar-ho totalment. 

2. La Rambla del Poblenou, on era ubicada
la "Comisaria de Policia"

En acabar la funció i només sortir al carrer va començar una manifestació que no sé si era organitzada o no, que va fer que anéssim amb força pressa a deixar a na Carme, en aquells temps la meva novia, quan encara no existien les companyes, a casa seva per tot seguit anar-me’n jo cap a la meva. En Toni, amic de joventut, em va oferir de fer bona part del camí plegats, cosa que em va semblar bé tal i com anava la nit.

En el carrer Pallars, entre Bilbao i Lope de Vega, es produí un enfrontament entre policies i un petit grup de nois i noies, que en Toni i jo acabàvem de creuar, en aquest acarament, on a mes de crits i cops hi va haver trets, ignoro si eren de fogueig o dels que maten, però a mi em van acollonir molt. D’aquell grup actiu se’ls escaparen quatre o cinc membres i els policies van procedir a buscar-los. En Toni i jo un cop calmada la cosa varem seguir el nostre camí, però molt poc després i en girar una cantonada, varem sentir una frase que cito textual: “Quietos o us dejo secos!”, suposo que apresa d’alguna pel·lícula de la serie B, i un home vestit de gris i amb gorra de plat que ens amenaçava amb una pistola a la mà.

3. Edifici de la Comisaria Central de Policia,
 a la Via Laietana

El següent va ser conduir-nos a peu amb les mans enlaire, pels carrers del barri inclòs el “Paseo del Triumfo”, l’actual Rambla del Poblenou, fins a la comissaria gens estimada, de l’estimat Poblenou. Allà hi passarem la nit amb altres companys detinguts d’una manera semblant. De Poblenou a Via Laietana a primera hora del matí, on ens acusaren de ser del PSUC i de dur llibres. Això dels llibres vull explicar-vos-ho, amb 18 anys jo estudiava una carrera tècnica, a la Universitat i abans del teatre jo havia anat a classe, estudiava de tarda-nit, i lògicament duia els llibres d’estudi al damunt.

A Via Laietana ens retingueren unes altres 24 hores, amb diferents interrogatoris, on per sort no em van tocar, i fins i tot em convidaren a fumar, em va tocar "el bueno". Cap a migdia ens deixaren anar sense càrrecs i sense passar pel jutjat.

Tot va quedar en una trista anècdota de la nostre vida, però puc assegurar-vos que en Toni i jo, anys desprès en coincidir alguna que altra vegada, encara recordem el llargues que són 40 hores quan vius amb la por i la ignorància del que passarà en els propers cinc minuts. Ah!, no cal que us digui que aquella ha estat la pitjor passejada per la Rambla del Poblenou que he fet mai.

                                                                             Joaquim Surribas (gener 2014)

La fotografia numero 1 és de l'Arxiu Històric de Poblenou, la numero 2 és d'en Joaquim Surribas i la numero 3 és treta d'internet.