Que voleu que us digui, com que un no és professional i no ha d'escriure per obligació, avui m'ha entrat de sobte la nostàlgia i sento la necessitat de parlar-vos d'ells dos, de l'un i de l'altre, que avui tindrien 100 anys recent fets.
Tots dos van néixer amb la Primera Guerra Mundial, l'any 1914, l'un a Cuba i l'altre a Barcelona, vingueren al món amb vuit dies de diferéncia, el mes de gener. Van viure ignorants l'un de l'altre només set anys, fins que van coincidir en un pati de veïns del Camp de l'Arpa, i a partir d'allà sempre junts arreu.
1. El Tio Fede, amb camisa, el Tio Manolo, al mig i a la dreta el pare. |
2. La mare embarassada de mi, i el pare a La Floresta. |
Ells dos han estat un dels meus referents, sempre han estat a prop, l'un perquè era el meu pare, en Joaquim, i l'altre perquè era el seu gran amic, el Tio Manolo. Quan jo els vaig conèixer ja no eren uns jovenets, eren uns homes que podien ser exemple de moltes coses, treballadors infatigables, van enfrontar-se a la vida de cara, d'una manera serena i valenta.
3. La mare, el pare i jo, a Poblenou. |
4. A la Barceloneta. |
L'un i l'altre van ser uns homes que van viure i morir dempeus, i grans amics fins a la seva mort, que ves per on, és produí amb vuit dies de diferència, el gener del 2007. Tots dos em van deixar un xic orfe.
Joaquim Surribas (febrer 2014)
De la fotografia 1 en desconec l'autor, pertany al fons familiar. Les fotografies 2, 3 i 4 són fetes d'en Manuel Agulló, i també pertanyen al fons familiar
Em meu pare va néixer el 1915, aquest any en farà 99. També va defensar la República, i va estar exiliat
ResponEliminaals camps de Argelers i també Barcarès a França.
M´agraden els teus relats. Araceli