dimarts, 24 de juny de 2014

32. PATIM, PATAM, LA PATUM

1. L'Ajuntament de Berga, poc
abans de començar la festa. 
Dijous passat vaig ser a Berga, ja que és un d'aquells "jueves que relucen más que el sol". Dijous passat era Corpus i això a Berga es nota i de quina manera!

Vaig ser a Berga des de la caiguda de la tarda de dijous fins a ben entrat el divendres. Una patum per primera vegada sense el meu amic Victor, i us asseguro que vaig trobar-lo a faltar. 


2. Petits patumaires, ben
guarnits i a punt per viure 

una Patum.
Feia anys que no hi anava, la darrera vegada va ser amb motiu de l'aniversari de la meva estimada amiga Isabel, esposa d'en Victor. Aquella va ser una manera ben diferent de fer una festa d'aniversari, però en coincidir en la data i ser ella força patumaire, només va caldre disfressar-nos amb roba factible de ser cremada i cap a Berga falta  
gent. Va ser l'única vegada que he ballat els plens amb la meva filla, la Mireia, i va ser tota una satisfacció.
3. Tot preparant-se per saltar. Mocadors,
barrets i roba gruixuda.

Enguany però no he ballat cap salt, no era el propòsit. Des de la barana on se situa tothom que no vol ballar, molt sacsejat, he gaudit de tots els salts de patum sense massa risc de cremar-me. Volia fer fotografies i a fe que ho vaig aconseguir!

A "La Patum", o si va a saltar i no t'endús la càmera o hi vas a fer fotografies i en conseqüència no saltes. Les dues coses només les fan els rics, que poden reposar el material en cas de trencar-se, els inconscients que no saben el que es fan, i ara també, tots aquells que tenen mòbil i són a baix a la plaça, però ells no tenen ni la mateixa perspectiva, ni la mateixa qualitat. Calia dir-ho!

Per començar us explicaré d'on ve el nom de "Patum", perdoneu tots aquells que ja ho sabeu però jo he d'omplir l'article. A la Patum hi ha una figura cabdal, el Tabaler, té un espai per ell sol, un balconet alçat per sobre els caps dels patumaires, tot i que alguna vegada el comparteix, sovint amb canalla. Ell és qui marca el ritme de tot el ritual, i ho fa picant el tabal amb dues baquetes curtes i gruixudes, fent un toc rítmic que sona més o menys així: Pa-tum, Pa-tum,..., així m'ho han explicat i així us ho explico. Coincidiu?
4. El Tabaler posant el Tabal a lloc.

La "Patum" però és molt més que el tabal, és un ritual llarg que molta gent segueix a peu dret dins la plaça Major de Berga, saltant amb les diferents comparses. "La Patum" comença amb el salt dels "Turcs i Cavallers", per continuar amb les "Maces", on apareix el primer foc, els saltadors de les "Maces", en explotar el petard, cauen a terra morts (figuradament) i són salvats per l'àngel. A continuació surten sembrant el pànic les "Guites", la gran i la petita, tot treien foc per la boca fan moure a tothom del lloc on és, també a la barana.
5. El salt de Maces, el primer foc de
la Patum.
6. Les Maces, amunt i aval del rodal, fins que
exploten.



8. La Guita netejant la barana
de gent.


7. La Guita ruixant de foc als patumaires. El repte es estar 
quiet aguantant la pluja rogenca.




















Després de la remoguda de gent, torna la calma i amb ella ve el salt més respectat, el de "l'Àliga", quant ella surt fins al mig de la plaça és fa el silenci, i en sonar la música tothom balla a ritme sense fer estirabots violents. "L'Àliga" acaba el seu salt girant a gran velocitat sobre si mateixa, pobre del cap que no s'ajupi a temps.


9. El salt de l'Àliga. 

La ronda de salts acaba amb els "Nans vells", els "Gegants" de Berga i els "Nans nous", aquests últims i els primers són capgrossos que també salten al mig de la plaça. Tots els salts es repeteixen una segona vegada.




10. Un Ple situant-se a la plaça per començar
a saltar.
Acabada la segona ronda és a punt de produir-se la màgia del foc amb el salt de "Plens". Els "Plens" són persones vestides amb una tela gruixuda i folrades d'herba fresca, especialment el coll i el cap, duen una màscara amb banyes. De cada banya hi pengen tres petards i a la cua del vestit també en penja un. Els acompanya un guia que també du un petard a la ma. La plaça queda a les fosques i l'única llum és el foc que cau sobre la gernació que balla, i així fins que esclaten tots els petards, aproximadament uns 700. 


11. El salt de Plens.
12. El foc i els saltadors.
El picar del tabal acompanya sempre el salt dels plens juntament amb la música, segurament aquest és l'acte més emblemàtic de la festa, i també el més conegut. Sempre és el salt més esperat pels berguedans i no berguedans que són a la plaça, tots ells ben disposats a deixar anar adrenalina.

No acaba aquí "la Patum", tot el ritual que us he explicat es torna a repetir per segona vegada que 
acaba amb un segon salt de "Plens". 


13. Els saltadors com es pot observar
 estan envoltats de foc i fum.
El final real de la festa però són els "Tiravolts". És produeixen quan la gent de la plaça comença a girar, al ritme de la música, però nomes giren quan aquesta sona, quan no sona resten quiets i asseguts. La durada d'aquest acte final és el que l'orquestra vol. Les "Guites" també hi fan de les seves.

Tot això passa el dijous de Corpus i el següent diumenge. Ara cal esperar fins l'any que ve, on no se si hi seré. I si hi soc m'haure de pensar seriosament si faré salts o fotografies. 

Encara queda tot un any, tinc molt de temps per pensar-m'ho i potser no caldrà pensar-m'ho gaire, ja que tot dependrà de la companyia. 

                                                             Joaquim Surribas (juny, 2014)

Les 12 fotografies que acompanyen l'article són fetes d'en Joaquim Surribas, i han estat fetes el Corpus passat a Berga. 


divendres, 6 de juny de 2014

31. EL FANAL DE LA PLAÇA

Bon dia, soc el fanal de la plaça, aquell que des de fa anys fa servei o nosa segons el moment. A les nits tothom agraeix que els doni llum, però de dia, i en especial els dies de mercat o per la Festa Major, sovint em sento a dir que els faig nosa. Però algú va tenir a bé situar-me en el bell mig de la Plaça Major.
1. El fanal de la Plaça i els infants.

Jo, malgrat el que diguin, soc feliç allà on soc, la canalla vol enfilar-se pel meu suport i a mi m'agrada. També  com que tinc una edat, vaig estar content de passar de ser llum d'oli a ser un fanal elèctric, ara soc més net i no fumejo. No puc més que estar agraït que encara em tinguin plantat on he estat sempre. 

Aquesta situació em permet ser el testimoni mut de quasi tot el que passa al meu voltant. Conec un gran nombre de fets alegres i tristos de molts vilatans i altres, menys, de passa-volants.

Avui, quan ha passat la Maria pel meu costat, m'ha vingut a la memòria una petita historia que us vull explicar. No és divertida, però tampoc cal plorar, a més acaba bé, no de la manera esperada, però bé.

Recordo haver-la vist riure i plorar, la Maria, i pel mateix motiu. Eren els començaments de la dècada dels 70.

Per cert, permeteu-me un petit incís: Que bo el ser testimoni de a quina velocitat canviaven les coses aleshores. Eren temps de cabells llargs, faldilles curtes i pantalons acampanats, en algun cas elles practicaven l'alliberament de sostenidors. També temps de protestes i carreres davant la policia, existia una gran ànsia de ser lliures. Va ser una època de moltes millores econòmiques, que no socials, encara. 

2. Sempre atent al que passa
al meu voltant.
Com us dic, l'he vist plorar i riure a la Maria. Aquell estiu en Toni, de ciutat, estiuejant al poble, i que agradava a la Maria, no li va costar gaire lligar-se-la. Els vaig veure passejar plegats, en especial de nit i sovint fora de l'empara de la meva llum. Caminaven agafats de la mà o de la cintura, mentre ell li explicava el que feia i deixava de fer a la ciutat. Ella només li podia correspondre amb el dia a dia del petit poble, força avorrit per cert. Ell li explicava que el proper curs aniria a la universitat, tot i que encara estava dubtós de fer una carrera tècnica o humanística. Ella, embadalida, creu en ell, i pensa, perquè no fer les dues, es quasi un super-heroi i pot. L'avantatge de ser fanal és que puc sentir i a l'hora llegir el pensament.

El juliol deixa pas a l'agost, l'estiu de les vacances comença a apagar-se. Ja sabeu la felicitat sovint no és massa duradora, i en aquest cas la Maria veu emboirada la seva. I per fi arriba la realitat temuda. La separació esdevé inevitable i definitiva. Ella restarà al poble amb el seu conegut i avorrit dia a dia. I ell, a ciutat amb els amics i hàbits de sempre, i amb nous reptes vitals a assolir.

El comiat va succeir una nit fresca, d'aquelles de final d'estiu que obliguen a abrigar-se una mica. Just a l'abast de la meva llum. Durant molta estona es van fer promeses de diferents menes, sempre entre somriures i alguna llàgrima, tant abraçats que semblaven un sol cos. No vaig ser capaç de comptar tots els petons que es feren. I de sobte es perderen en la foscor, on cada un prengué una direcció oposada a la del altre.

3. Soc antic i ple de detalls.
No he tornat a veure en Toni, segurament ha canviat de poble d'estiueig, però cada dia la Maria passa pel meu costat  amb l'alegria a la cara, està molt ben casada amb en Pere i aviat serà avia. 

Ella no ho pot veure però esbosso un somriure en honor seu, quan observo que la felicitat té més d'un rostre. 

                                                Joaquim Surribas (juny 2014)

Les fotografies són del meu arxiu, en aquest cas és tracta d'un dels fanals de la Plaça Sant Jaume de Barcelona, que si poguessin segur que també explicarien històries boniques.