6. ICÀRIA, ICÀRIA...

Fa uns dies vaig parlar, amb l’entrada de “La Catalana”, de les sortides naturals de Poblenou, i avui us vull parlar d’una altra, l’Avinguda Icària. Però abans voldria parlar-vos de l’origen del nom, ja que penso és una història interessant.

1. Imatge d'en Étienne Cabet, de jove

Étienne Cabet (1788-1856), va ser un filosof francès que promulgava la igualtat entre les persones, la seva ideologia era propera al socialisme autogestionari de l'època, i ho plasmà en la seva novel·la “Voyage en Icaria”, publicada l’any 1839. 

2. Portada de la novel·la
"Viatge a Icaria"

Les seves idees tingueren seguidors, tot i que no massa nombrosos, i cap a 1850 un grup d’ells s’estableixen al Poblenou, que ells van anomenar sempre Icària. Anys després alguns, no tots, d’aquests seguidors catalans varen emigrar als Estats Units, per fundar una colònia amb les directrius d’en Cabet, i que va ser un fracàs estrepitós. Persones de bona fe als que van enganyar amb l’emplaçament dels terrenys cedits per instal·lar-s’hi, eren lluny d’arreu i molt erms. Molts dels colons moriren de malària. Posteriorment a Icària, funden diversos emplaçaments, sempre a Estats Units, que van d’un desaste a un altre, quasi sempre per divergències polítiques i socials, dels seus membres.

A Poblenou de tot això només en quedaren dues coses, una i important: la tradició obrera del barri, amb posicionaments anarquistes, i també altres propers a l’incipient comunisme, això en els anys de la revolució industrial i de la instauració de la República, que es mantingueren amb força durant els anys de la Dictadura. I dues, que els de Poblenou sempre hem anomenat aquest carrer amb el nom d’Avinguda Icària.

3. Avinguda del Capitan López Varela

Aquest nom li posaren amb la instauració del Pla Cerdà, és va canviar el nom del Camí del Cementiri. Amb els drets de conquesta del franquisme, se li torna a canviar el nom pel de Capitan López Varela, que alguna cosa deuria haver fet l’home per merèixer-ho, però segur que no seria del nostre grat, i feliçment amb l‘edificació de la Vila Olímpica recuperà el nom d’Avinguda Icària.

4. Avinguda Icaria a l'actual

Potser que us parli del carrer. Va paral·lel a la costa, començant a la porta del Cementiri del Poblenou per acabar al Carrer Marina. Fins a finals dels anys 80 del segle XX, era un carrer on, a més d’industries de tota mena, hi havia instal·lacions de RENFE, i alguns, molt pocs habitatges. Al bell mig hi havia un pas a nivell, que donava sortida a trens de l’Estació de França, aturant la circul·lació de vehicles, a vegades durant molta estona.

5. L'Avinguda Icaria, en la
seva zona ombrivola

L'any 65 aproximadament hi havia dos tramvies que circulaven per l’Avinguda Capitan López Varela, el 36 i el 52, que sortint del Carrer Taulat a l’alçada de la Rambla del Poblenou, en aquells dies Paseo del Triunfo, feien el recorregut, fins el Pla de Palau el primer i fins Plaça Espanya, el segon. Del 36 i d’un lloro us en parlaré ben aviat.

Avui l’Avinguda Icària és l’eix vertebral de la Vila Olímpica, en mig dels blocs de cases i amb mobiliari urbà de disseny. Ja és bo que se’n conservi el nom, però ja mai més serà aquell carrer brut de pols de les industries i de sutge dels trens, per on cada dia passava el pare per anar a treballar, o el camí que conduïa a tota la família, per fer una passejada amb les “golondrines” del port, algun que altre diumenge.

                                          Joaquim Surribas (novembre, 2013)

Imatges 1, 2 i 3, trobades a Internet
Fotografies 4 i 5, d'en Joaquim Surribas