30. DEL FÒRUM AL VELA I TORNAR

1. La Rambla del Poblenou,
però no a les vuit del matí.

Són quarts de vuit del matí i no estic sol pel carrer, uns quants i quantes corren o caminen Rambla del Poblenou avall, cap a mar. Cada un amb diferents motius per fer-ho: uns s'entrenen per fer mitges o senceres maratons, d'altres es conformen en curses populars de més o menys llargada, alguns només per mantenir-se en forma. Uns pocs com jo perquè ens ho ha recomanat el metge, en el meu cas per ser dolç, sembla ser que força dolç.

Quasi cada matí em cal trobar alguna excusa més, al marge de la salut, per calçar-me les sabatilles de "running", anys enrere en dèiem "vambes" i tots sabíem de que parlàvem. 

2. La zona de la Mar Bella,
en temps d'estiu.

Així, amb sabatilles, calça curta, més o menys abrigat en funció de l'època de l'any, la gorra i una ampolla d'aigua surto de casa, tres minuts d'estiraments i començo a caminar, a ritme sinó no fas res, no surto a passejar.

El primer és arribar fins a tocar el mar. Allà he de triar, en aquest cas encara ho puc fer, dreta o esquerra. Si vas a l'esquerra arribes fins al Fòrum, és un quilòmetre i escaig, en aquest tram, segons l'estació de l'any, pots gaudir d'una excel·lent sortida de sol. Però no puc badar, he de vigilar les bicicletes, millor dit els ciclistes, que no m'atropellin. També cal evitar molestar a tots els que van més rapit que tu, que son quasi tots.

3. Vista aèria del Forum. 

Arran de platja, amb la remor del trencar de les onades a la sorra, vaig fent al meu ritme, al cap de poc soc al pàrquing de platja, on el terra fosc, quasi negra, recorda els abocadors que hi havia no fa gaires anys. Continuant topo amb la paret sud del recinte del Fòrum. 

Mitja volta i cap el sud, si tinc sort no em ve el vent de cara i és més fàcil. Segueixo al costat del mar, i de quan en quan faig un glop d'aigua, no és que em deshidrati, amb prou feines mullo la samarreta, però diuen que he de beure i en això soc obedient. 

4. Les torres bessones i la balena.

Passo pel desviament que em du a la Rambla i jo com si res, resisteixo la temptació de girar a dreta i anar cap a casa. Continuo cap el Port Olímpic. En aquest tros, amb una mica més d'esforç, aprofito els accessos a la platja i faig les pujades i baixades de les rampes d'accés. Aquí surt un altre entrebanc, a més de les bicicletes i els corredors, he d'esquivar els gossos, els seus amos i les restes dels primers, que pocs recullen.

Ja soc al passeig que hi ha a final del carrer Marina, i encara vec lluny l'objectiu. He de creuar el carrer per on puc, és hora de trobar un pas entre les bicicletes, els "runnings", els gossos, els amos, les restes i ara he d'afegir-hi els cotxes, autobusos i semàfors, en aquest tros sempre alenteixo el ritme, però no defalleixo i procuro recuperar-lo ben aviat.

5. El Passeig Marítim, en temps de platja.

En el Passeig Marítim, hi ha molt més soroll, els anomenats: taxis, autobusos i cotxes particulars que circulen amb certa velocitat, és l'hora d'anar a treballar. Ara entenc aquells que és posen música a les orelles i s'aïllen. Ja tinc l'objectiu a tocar, només em cal un xic d'esforç més i un parell de glops d'aigua. 

Per fi, l'Hotel Vela, tan gran i vistós. Són molts els que com jo que se'l posen d'objectiu de la caminada. Quasi tots quan jo vaig ells ja tornen, què hi puc fer?. Aquí i ara tinc un altra dilema, agafar l'autobús o seguir a peu. El cos em demana una cosa, però per sentir-me satisfet he de tornar a peu. 

6. El Vela encara en construcció

Torno cap a les Torres bessones, esquivant o esquivant-he quasi tot i tothom, també esquivo les pujades i baixades de l'anada, caminant en diagonal m'acosto a la Rambla, ja he acabat l'aigua i les forces, quasi sempre alhora, a cent metres de casa ja duc les claus a la ma, passo de fer estiraments i a l'ascensor, aquí ja em relaxo. Estic segur que demà tindre agulletes, fins i tot a les pestanyes.

De dret cap a la dutxa, el millor de tot. I a continuació l'esmorzar, un altre bon moment. Ep! no penseu malament, el faig de règim. 

A partir d'aquest moment el meu cervell treballa per trobar l'excusa per obligar-me a sortir demà a quarts de vuit del matí, i tornar a caminar a ritme, tal com ho ha manat el metge i hauré de fer-li cas per no seguir tan dolç.

                                                    Joaquim Surribas (maig 2014)