29. ÉS UN PUNT I SEGUIT, NO UN PUNT I FINAL.

Bona nit, no he volgut deixar passar el darrer dia i no escriure res. He tingut una setmana plena de coses, totes més o menys importants i que calia fer o ser-hi, suposo que això és el tribut dels jubilats que volen fer alguna cosa més del que poden. Però, com us dic, no volia deixar passar la darrera oportunitat per què la Mercè em digui que poso masses comes o que falta un accent. Ben aviat, en un futur proper, serà fàcil que ho trobi a faltar.

1. Marrakesh. Plaça Djma-el-Fna. Any 2009

El Curs de Blogs m'ha agradat  en general, però de manera ben diferent les dues parts de la classe.

2. En Teo, company del curs de Retrat.
Escola de la Dona, curs 2012-13

La part literària ha estat molt agradable, i molt profitoses les correccions sempre encertades. No m'ha costat gaire fer els articles, tot i que darrerament he oblidat el barri per parlar d'altres coses. Mercè, gràcies per donar-nos una visió actual de com escriure i sobretot per escoltar-nos. Segur que a partir d'aquí els meus escrits seran millors.

I dels articles fets pels companys que puc dir-ne, jo he apres de cinema gràcies a n'Alfonso i les seves pel·lícules velles però que no envelleixen, la Rosa Albiach ens ha fet saber que hi ha carrers ben especials a Barcelona que jo desconeixia, i en Francesc ens ha sabut explicar el com i el per què dels nostres monuments més significatius. He vist que hi ha qui té la sort de viure en cantonades, oi Francina i que això li dona una visió diferent de la ciutat. M'ha agradat molt el Xarop de Saüc i admiro la teva capacitat de fer coses Maria Teresa. N'Enrica ha tret de la seva "Pitrera de pillo" històries ben interessants sobre persones desconegudes. Rosa Bruguera, no deixis d'escriure poemes, m'agraden quan parles del nostre país, però també m'has fet somriure amb la teva ironia. I a tu Rosa Palà, amb la teva capacitat lluitadora, només dir-te que això que has començat no és difícil, pots aconseguir-ho molt fàcil, només et cal trobar el teu lloc. Finalment de tots he apres alguna cosa, d'aquelles que en diuen de profit. Em sembla que no m'oblido ningú, i si fos el cas protesteu, que jo faré immediatament l'esmena. 

3. Flors d'Estepa, en castellà Jara.
Foto feta a les "Marismas del Odiel" l'any 2010

Sento dir que l'altra part de la classe no m'ha estat igual de profitosa, la de tecnologia. Tot i no conèixer algun dels programes explicats no he tingut cap dificultat en dominar-los mínimament ben aviat. I això ha fet que aquestes estones s'hem fessin ben feixugues per les repeticions del tema, però entenc que a algú li feia falta i no hi ha res a dir. 

No és cap crítica Marcel·la, no he pensat mai que fos culpa teva, era jo el que era on no havia d'estar. Vull que sàpigues que he imprès i enquadernat els teus apunts, per tenir-los a ma i restaran sempre a la biblioteca. No se sap mai quan podran ser útils. 

4. Tot jugant amb llum i foscor.
Collserola, a l'indret de la Font Groga. Març 2014

Per acabar voldria fer una referència a Poblenou, el meu estimat barri, aquest V(B)ell nou Poblenou, que tant m'atrau. El diumenge proper, dia 18 de maig, cel·lebrem les Festes de Maig, i si hi veniu podreu veure les Besties i els Gegants ben plantats a la Rodona del Casino. Podem passejar tot passant per davant de "El tio Che", o on era el Cinema California, el meu primer cinema. Podeu trobar-me a mi entre la molta gent, a la Rambla, potser en una parada de l'Escola Voramar o en una del Fotoclub Poblenou, també a la de na Mireia, la meva filla que exposarà i vendrà polseres, collars, anells i arracades de plata o bijuteria. O potser xerrant amb algú o altre, sempre hi ha coneguts amb qui petar-la. També podeu trobar-me badant, això que tant m'agrada fer.

Vull dir-vos que les quatre fotografies són totes del meu arxiu, fetes en diferents anys i utilitzant diferents tècniques. Les he triat només per què m'agraden.

Dolors, torna aviat si us plau i ben recuperada! 

Ep, cal seguir amb el blog, llegint-nos i penjant comentaris, no deixem de fer-ho, d'acord!

Que la força us acompanyi!, per un cop deixeu que sigui jo i no n'Alfonso que m'acomiadi amb una frase cinematogràfica, de "La guerra de les Galàxies".

Potser són masses signes d'admiració seguits? Potser si, però mireu avui m'ha sortit així.

                                                            Joaquim Surribas (maig 2014)