27. QUAN EN DÈIEM TEBEOS

2. Portada d'una revista Pumby, una mica
oblidada en la història dels còmics.

Una altra de les aficions que tinc és la lectura i el col·leccionisme de còmics, antics i moderns, sempre de dibuix clàssic o de la línia de caricaturització que en diuen "franco-belga". Però sóc selectiu, no ho col·lecciono tot, exigeixo o bé un contingut literari o de guió, un tema interessant i al mateix temps un bon dibuix. Sovint però em deixo dur pel record i la nostàlgia.

Vaig començar de ben petit. Els dissabtes anàvem amb el pare al quiosc on ell comprava "El Noticiero Universal", aquell que els venedors de premsa anomenaven "Siero, la prensa", i a mi em comprava un "TBO", el de veritat o altres com podien ser el "Pulgarcito", el "DDT" o el "Pumby". 

Aquests tebeos van ser les meves primeres lectures i la font de la meva afició posterior, va ser així fins l'adolescència en que vaig passar de les revistes molt infantils, que a cops no ho eren tant, per entrar en el món de les aventures, i així començà la meva relació amb aquest tipus de còmics. Els meus preferits de llavors són els que anirem analitzant a continuació.

Abans però no puc obviar parlar-vos de la influència del "Movimiento" en tota mena de publicacions i molt especialment en les infantils. Cal tenir en compte que en la dècada dels quaranta s'havia d'educar el país en la direcció correcta i les revistes infantils van ser una eina molt important. 

1. Portada del primer número de la
revista Flechas i Pelayos.

Les publicacions infantils de l'època eren de l'Editorial Bruguera, en especial la revista "Pulgarcito", amb 20 anys editant-se, ja que es publicà per primer cop l'any 1921, essent coetania del "TBO". Però és a partir de 1937, i en especial després de la Guerra Civil, que la revista infantil per excel·lència va ser "Flechas i Pelayos", editada per la "Delegación Nacional del Frente de Juventudes". Pensada per adoctrinar la joventut, enaltint les meravelles de la "una, grande y libre" i del "nacional-catolicismo". Fins l'any 1945 va ser també ressò dels altres meravellosos estats feixistes europeus. 

A més, tots els personatges de les aventures o eren espanyols o d'origen espanyol, així modificaren les histories originals. Per exemple s'apoderaren d'un personatge italià, en Dick Fulmine, feixista ell això sí, de cop el fan espanyol i el bategen Juan Centella, ell solet "matxacà" a fons comunistes i ateus. O el mític Flash Gordon dibuixat per Alex Raymond, en la seva publicació a l'Espanya dels anys 40, comença així: "Flash Gordon, famoso jugador de futbol americano, descendiente de españoles..."

Ja veieu el pa que s'hi donava, podria donar-vos molts més exemples, però el que vull es parlar-vos dels meus tebeos, d'aquells que vaig seguir setmana a setmana les seves aventures fins que vaig tenir uns 15 anys.

3. Pàgina interior d'un quaderna d'en
Roberto Alcazar y Pedrin

Roberto Alcázar y Pedrin. Els seus autors són el guionista Juan Bautista Puerto i el dibuixant Eduardo Vaño. Un dibuix ben senzill però carregat d'intenció, només cal dir que en Roberto Alcázar tenia la cara d'en José Antonio Primo de Rivera, i era el més valent i més intel·ligent de tots. Les vinyetes eren petites i molt plenes de diàlegs i d'acció, les persones sovint poc treballades. En Pedrin volia fer el contrapunt còmic amb un llenguatge molt ofensiu, però no deia pecats ni paraules "soezes". La seva funció era capturar delinqüents, salvant el món de perills i terrors. 

4. Una pàgina interior d'un quadern de El Guerrero 
del Antifaz

El Guerrero del Antifaz. Del dibuixant Gago, i editat per l'Editorial Valènciana. Una historia situada al final de la reconquesta d'Espanya. És fill d'una comtessa raptada per un rei moro. Ell és educat com hereu del rei fins que coneix la veritat i aleshores és revolta contra els seus, vestint una mascara per què no el reconeguin uns i altres. El seu vestit du una creu al pit, però res més lluny de les creuades. Ell no té amics fixes, només companys eventuals d'aventures. En una Espanya ja mig reconquerida, la seva missió és atacar els moros que queden, sobretot si són males persones, cruels i traïdors, també "bellacos". 

Hazañas bélicas. Editorial Toray, comença a publicar l'any 1948 la revista. El principal dibuixant va ser en Boixcar (Joan Boix), era especialista en historietes bèl·liques d'alemanys contra russos, aquests tot i ser molt dolents no els va dibuixar mai amb banyes i cua. Els dibuixos eren exquisits, molt elaborats, ben executats i documentats. Les histories no tenien continuïtat i els personatges eren diferents a cada quadern. De vegades pecaven d'un xic de "moralina"

4. Pàgina interior d'una historieta d'Hazañas Bélicas,
dibuixada per en Boixcar.

La revista volia ser neutral, suposo que olorava l'arribada del Pla Marshall; si la història anava d'alemanys contra russos comunistes, els bons eren els alemanys, però si eren ianquis o aliats contra alemanys o japonesos, els bons els aliats, i així tothom content.

El següent l'he deixat el darrer perquè és el més proper i entranyable.

5. Portada del número 1 de la col·lecció de
El Capitan Trueno

El Capitan Trueno. Català ell, creació de l'escriptor Victor Mora i del dibuixant Ambrós. Porta en el seu vestit unes quatre barres dissimulades, tot i que el seu lema era "Santiago y cierra España". Tenia dos companys d'aventures en Goliat i en Crispin, i va ser el primer català que va lligar-se una sueca. En les seves aventures va visitar tot el món mundial, a cops muntat en artefactes ben estranys atès el temps històric en que estan situades les seves aventures. La seva lluita era constant contra tots aquells que tenint poder l'utilitzaven de forma dictatorial i esclavitzant al poble, us sona?

Però els autors ens van enganyar una mica, no gaire val a dir. Ens van fer creure que els "vikings" duien banyes, però la realitat és que el que en duia, no les duia al casc precisament. 

6. Pàgina interior d'un altra número de
El Capitan Trueno.

Encara avui, de quan en quan, agafo els toms enquadernats dels quaderns apaïsats de mida quartilla i gaudeixo rellegint-los. 

Fins aquí els tebeos que més m'agradava llegir de nano, després, amb l'edat he estat un pel més crític. He llegit i col·leccionat moltes altres revistes i àlbums de còmics espanyols, europeus i americans. Només com a exemple m'agraden: "Blueberry", "Tintin", "El Cairo", "El Vibora", "Asterix", "Flash Gordon", "Rip Kirby", "El Hombre Enmascarado", "Milton Cannif" o "Terry i els Pirates". Una especial menció tenen: "El Principe Valiente" de Harold Foster una obra mestre sobre el món Arturic, el "Corto Maltés" de Hugo Pratt. No voldria oblidar en "Jorge i Fernando, de la Patrulla del Marfil", que el seu nom original era "Tim Tyler's Luck". Així fins a centenars de llibres i fascicles. Els he llegit tots i alguns més d'una vegada.

No m'han agradat mai els super-herois de la Marvel, i tampoc el "manga", tot i que en aquest cas reconec que hi ha obres importants. Però amb ells mai he pogut aconseguir la relació de proximitat i complicitat que he tingut amb els que us he mostrat i anomenat. 

Potser més endavant us parli d'altres personatges o series que també m'agradaven molt en la meva infantesa. Però mai van estar al nivell dels que us he exposat.

                                                                 Joaquim Surribas (abril 2014)

Les imatges han estat tretes d'Internet, les podia haver escanejat dels meus originals però de la xarxa és més fàcil.