diumenge, 20 d’abril de 2014

26. MACONDO I CATALUNYA

1. Fotografia d'en Gabriel Garcia Marquéz
Ha mort en Gárcia Márquez, ningú m'avisat i jo de vacances. Me'n he assabentat de reüll mirant la tele mentre dinava. Al marge de saber-me greu, sempre me'n sap quan mor algú tan important del mon de la cultura, bé, també em passa amb alguns polítics, per desgràcia molt pocs.

Com deia, de sobte he perdut algú que ha estat d'una manera o altra un referent. Vaig llegir fa molts anys "Cien años de soledad", i he oblidat els seus paràgrafs que estaven escrits amb tanta força i amb tanta sensibilitat, però com a molts sempre m'ha quedat Macondo.

Un Macondo que existeix més o menys, però que cada un hem inventat a la nostre manera. Així molts hem aprés a imaginar terres i pobles, propers, molt propers, però també llunyans, on la llibertat ha estat o esta coartada, com ara és el moment de Catalunya i dels catalans   


2. Per sort un Dubrovnik
reconstruït. 
En altres indrets alguns se n'han sortit més o menys, quasi sempre a força de sang i moltes vides. No oblidarem mai,  fa uns quant anys, la dissolució de la gran Iugoslàvia. Les matances de civils, dones i nens, per les forces guanyadores d'una batalla, que no pas de la guerra. Amb les guerres passa sovint que no les guanya ningú i les perden tots. Encara avui a Dubrovnik fan homenatge als seus morts i a La Haya estan jutjant alguns dels salvatges que hi participaren. Tot i que 
3. Restes de la senyera
Croata, en la defensa de
Dubrovnik.
ara penso que potser no ha estat un bon exemple.

A mi personalment no m'agradaria que fos aquesta la manera de fer a casa nostra,  tot i que és una realitat que no podem obviar, ja hem pogut sentir als mitjans algun boig descerebrat que així o de manera pitjor ens amenaça a resoldre-ho.


4. Mapa del Quebec dins de Canada
Tenim alguns miralls que semblen guiar-nos pel camí bo, el que ens agrada, el que no ha de dur-nos a un enfrontament violent, però que no han resultat de moment propicis als nostres interessos. Els referèndums fets a Canadà, al Quebec, no han donat un resultat esperançador, més de la meitat de quebequesos no estan per la labor. La propera consulta a Escòcia crea molts dubtes en el seu resultat final, però quina sort tenen de poder votar. I què passa amb Irlanda del Nord?

A Ucraïna, ja ho esteu veient, la cosa funciona, però tampoc com nosaltres voldríem. En primer lloc ells no volen la independència, volen ser russos. Volen ser allò que en castellà és diu "cola de león", en comptes de "cabeza de ratón". I clar als russos els interessa tot el que hi ha a Crimea, gas, sortida al mar, etc. Els ucraïnesos de Crimea no volen ser lliures, volen un altra tipus de cadenes.

Aquí al costat, al que en diuen Espanya, alguns dels que en el seu dia van votar "no" a la Constitució Espanyola són avui els més abanderats de mantenir-la com esta. Ves per on!, i nosaltres esperant una concessió que no ens serà donada a no ser que canviïn les majories a Espanya. M'agradaria que algú m'expliques, i jo l'escoltaria molt atent, perquè tanta por a que les persones votin, que expressin la seva opinió a traves del vot. Repeteixo, fins aquí de què tenen por? Totes les mesures de coerció de la llibertat de Catalunya, totes aquestes que ens estan explicant que poden fer o que faran, les poden fer després de la votació, qui els ho impedirà? Nosaltres no tenim exercit, només uns mossos d'esquadra que a la mínima parlen castellà. I potser, només és un potser, a Catalunya ens passa com a Quebec, que surt que no, i ens haurem d'aguantar, per complir amb la Llei de la Democràcia.

5. Aquesta fotografia la vaig anomenar "Corrent cap a la Llibertat", és feta a la Via Catalana.
Si no ens en sortim, si se'ns nega el dret principal de la democràcia, sense utilitzar altres vies, només ens quedarà cada un de nosaltres imaginar-nos una Catalunya diferent, tal i com imaginem un Macondo diferent.

                                                          Joaquim Surribas (abril 2014)

Les fotografies 1 i 4 han estat tretes d'Internes, la 2, 3 i 5 són de l'arxiu personal d'en Joaquim Surribas.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada