dimarts, 8 d’abril de 2014

25. QUAN EREM NENS.

Avui torno a l'essència del blog. Us torno a explicar coses de Poblenou aquest tros de Barcelona on s'ha recuperat el mar per la ciutat. 

Corrien els anys 50, arran de mar al marge de les fàbriques hi havia la platja amb espigons que ja coneixíem amb el nom de la Mar Bella. Allà, sobre la sorra, hi havia unes runes. Era l'antiga seu del Club Natació Poblenou malmesa per les envestides del mar. Aquest era l'indret on anàvem sovint a banyar-nos.

1. Això era la Mar Bella els anys 60, els 70 i els 80.
Creuant el pas a nivell del tren de la costa, ben a prop de l'estació de Poblenou arribaves a la sorra, poca o molta depenent de les llevantades. Allà ens posàvem en remull des de que arribàvem i fins que ens donaven l'esmorzar. Desprès l'hora de la digestió, quin suplici!, per tornar a l'aigua fins l'hora de tornar a casa. Això era recurrent durant tot l'estiu, inclòs en època de vacances del pare, en aquell temps les vacances eren poques i sovint les passàvem a casa. 

2. LaMar Bella els anys 20.
Però un bon dia la zona entre les vies i l'aigua és converteix en el principal abocador industrial de Barcelona. Per arribar a vora l'aigua calia passar esquivant els munts de deixalles, amb la conseqüent brutícia de la sorra i l'aigua. 

Però no tot era dolent, aquestes piles de deixalles donaven sorpreses que la canalla solíem aprofitar. Alguna vegada hi havia deixalles de figuretes de plàstic, si remenaves en trobaves alguna aprofitable. Figures d'animals o de indis i vaquers, sense pintar, però a nosaltres ens semblava un tresor. També recordo que van fer una descarregada de la casa Cel·lo. Hi havia rotllos de totes mides i mig barri en tenia a casa seva. 

Però per anar a la platja vam haver de canviar de lloc. Seguint la costa en direcció sur hi havia entre, el Poblenou i la Barceloneta, el Bogatell la gran claveguera de Barcelona que dipositava el seu cabal a la sorra de la platja fins arribar a mar. No hi havia un lloc més insalubre, tot i que alguns s'hi banyaven. Cal recordar que molt a prop i també sobre la sorra hi havia el barri de barraques del Somorrostro. 

3. El Castell del Camp de la Bota.
Els pares i jo varem fer-nos assidus d'una altra zona de bany, ben propera al barri i que ens permetia anar-hi a peu, el Camp de la Bota, abans de l'instal·lació d'un altre barri de barraques. Era una platja ample i llarga, decorada amb el castellet que semblava de joguina. Una construcció militar que havia servit d'Escola d'Artilleria, de presó durant la guerra i de lloc d'afusellaments habitual dels d'una banda i dels de l'altra, durant i anys després de la guerra.

El nom de Camp de la Bota prove dels artillers francesos que l'anomenaven "Butte de tir", és a dir monticle per fer practiques tir. 

És en aquest solar ens hi han construït el mal aprofitat Fòrum.

Els anys de la crescuda industrial, malauradament, la cosa va empitjorar molt. La industria mai es va preocupar del medi ambient i les platges de Poblenou passen a ser les més contaminades de Catalunya i bona part de l'estranger. 

Això va durar fins que va venir el miracle de Barcelona 92. És en aquell moment que l'Ajuntament recorda que hi ha platges no explotades a la ciutat. D'aquesta manera hem passat de viure dècades d'esquena al mar a, de cop i volta, saber que Poblenou existeix. I avui baixen de tot Barcelona a sucar-se al barri, fins i tot a l'hivern.


4. La Mar Bella avui.ñ

                                                                                               Joaquim Surribas (abril 2014)

Les quatre fotografies han estat baixades d'Internet.




1 comentari:

  1. El miracle del 92 ha fet de Barcelona una ciutat nova. Nosaltres anàvem a la Barceloneta als banys Orientals, de senyores. Gaudies d'un lloc on deixar la roba i d'una piscina d'aigua gèlida, tot bastant cutre. Ara vaig a la Nova Icària que està bastant millor.

    ResponElimina