dimarts, 25 de març del 2014

24. DE QUAN VAIG SER A ISTAMBUL



Va ser un temps molt curt, arribarem un dijous cap el tard i marxarem un diumenge a migdia, escassament quaranta-vuit hores per una ciutat tan immensa. Tot i així varem fer el que és important, mesquites, que per sort deixen visitar-les, cisternes, palaus i una passejada pel Bosfor. També alguna cosa més especial, alguns varen anar al "hamam", mentre la resta ens dedicarem a caminar una altra part d'Istambul.

Tinc ganes d'Istambul, i més ara que no em cal entrar a monuments. Tinc ganes de caminar per carrers, mirant aparadors mentre prens un "ayran", o seure en una terrassa mentre veus passar la gent, això si que serveixin cervesa. Així anar captant un altra aire a la ciutat. 

No tinc previst tronar-hi, però pot passar en qualsevol moment, a vegades, no massa sovint, la Carme i jo tenim rampells i qui sap..., a més ens agrada la terra de moros.

                                        Joaquim Surribas (març 2014/desembre 2012)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada