20. PERDONEU PER L'ABSÈNCIA

1. Penyal d'Ifac a Calp.

Com heu vist he faltat a una classe, però que "carai", de quan en quan un ha de donar-se un caprici i de moment ha estat aquest, de totes maneres perdoneu per l'absència. 

Anava un xic retardat en els articles del blog: en l'anterior, el numero 19, que ja ha estat llegit, el tenia situat als esborranys, ja que havia d'aconseguir les fotografies, o anar a fer-les. Aquesta setmana s'ha resolt.

També porto retard en altres temes. Des del mes de gener que no penjo res al Facebook i quasi ni me'l miro. No se si començo a patir l'estrès del jubilat que vol fer massa coses, o si la meva capacitat és prop del límit. Per totes aquestes coses, entre d'altres, he volgut estar uns dies fora de casa, i de Poblenou, però com a propina he tornat amb més de 600 fotografies a revisar, entre elles les que il·lustren aquest article. 

2. Posta de Sol, a la Badia de Calp.

Uns dies fora, que tenia pensat que em resultessin interessants, enriquidors, i alhora que m'exigissin no gaire esforç, però aquest darrer desig no s'ha complert, un fort refredat ens ha deixat molt tocats, a la Carme i a mi. Han estat uns dies de mocador sense traca, i això que érem on érem.

3. Gavià argentat.

No hem anat gaire lluny, no us penseu, hem estat al país veí, aquest que fa frontera amb el nostre pel sud, i que parlen una llengua que anomenen valencià, però que ens hem entès perfectament amb tothom que hem parlat.

He de dir-vos que la normalització lingüística la tenen feta i és al carrer, els rètols de carrers en cat..., bé valencià, els de botigues en anglès o valencià, els indicadors de carreteres en espanyol i valencià, tot això existeix, però els manca el més important, són les persones les que s'ho han de creure. Els estas sentint parlar en cat..., valencià, però en dirigir-se a tu, malgrat els preguntis en català, responen en castellà, i t'han entès perfectament! Com en moltes altres coses, és un problema de voler o de no voler.

4. Posta de Sol, a les muntanyes
que envolten Calp.

Un altre aspecte sorprenenment negatiu és el de la costa de la Comunitat Valenciana, no existeix, senzillament l'han cobert de ciment, hi ha cases baixes que decoren tota la muntanya fins molt amunt, i a la plana, boscos de gratacels, de 20, 30 40 o 50 pisos d'alçada. S'entreveu alguna pedra grossa, tipus Penyal d'Ifac, que no han gosat urbanitzar però prou que ho intentaren ja en els anys 50, la resta, sempre prop de mar, torno a dir-ho és una filera de ciment.

5. Illa de Tabarca, des del vaixell.

Ara no penseu que tot és negatiu, hem trobat paisatges interessants en apartar-nos un no res de mar, i llavors reconeixes l'horta valenciana amb camps d'hortalisses, camps de tarongers amb el verd pigallat de taronja, i cases de camp que destaquen entre aquest verd. Això si, les muntanyes són ben pelades.

Fins aquí, de moment...,  en properes entrades prometo explicar-vos més coses, si és que així ho voleu.




                                                                    Joaquim Surribas (març 2014)


Les fotografies són fetes d'en Joaquim Surribas, entre els dies 16 i 25 de febrer a la Costa d'Alacant.