Can Saladrigues, avui Biblioteca Manuel Arranz |
Normalment un no ha de justificar el nom que posa a les coses, però sovint sempre hi ha qui ho pregunta, i per una vegada em vull anticipar. Podem anomenar les coses per comoditat, perquè ens agrada, perquè és original, senzill o curt, i una altra raó és que reflecteix una realitat. És aquest el cas i així vull explicar-ho.
Carrer Llull - Rambla del Poblenou |
El Pla Cerdà li dona unes característiques diferents a la resta de barris vells de Barcelona, uns carrers amples típics de l'eixample. Però és després de l'any 92, quan realment Barcelona descobreix el Poblenou, un barri amb platges i molts terrenys per construir, ben consolidat que compta amb tots els serveis. És quan neix el Nou Poblenou.
I cada dia que passa és més nou, però vol mantenir allò que ha estat seu de sempre. Molts dels edificis nous, moderns i vistosos, mantenen les façanes d’allà on van treballar els nostres pares, i això és una excel·lent solució. És així com avui tenim un V(B)ell Nou Poblenou.
Joaquim Surribas (octubre, 2013)
Fotografies: Joaquim Surribas
Fotografies: Joaquim Surribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada