dijous, 31 d’octubre de 2013

4. EL CAMÍ DE "LA CATALANA"


1. Model d'autobús de l'època.
Quan jo vaig néixer, de Poblenou només podies sortir per tres camins en direcció a Barcelona, i un d'ells era el Carrer Marià Aguiló. Explicar-vos les altres dues me les guardo per més endavant.


Pel Carrer Marià Aguiló, podem encara avui enllaçar Poblenou i el Clot. Aquest enllaç podíem fèrl'ho a peu, o agafant “La Catalana”, nom que rebia l'autobús, abans d'això una tartana, i que suposo era el nom de l'empresa.

Des de la cruïlla Marià Aguiló-Taulat, on tenia el seu començament, aquest autobús, passava per tot Marià Aguiló, i després dels “Quatre Cantons” (la cruïlla de Pere IV amb Marià Aguiló i Sant Joan de Malta), seguia per aquest darrer, i després del pas a nivell de les vies de la RENFE al Clot, tenia el seu final davant de la Parròquia de Sant Martí del Clot.


2. El carrer Marià Aguiló, ara.
Aquest petit recorregut, poc més d'1,8 quilometres, sembla poca cosa avui, però als anys cinquanta els de Poblenou no anàvem al centre, anàvem a Barcelona, i anar fora del barri no era massa habitual. El recorregut en si era ple d'entrebancs, els carrers estrets, que avui ho continuen sent, eren de dues direccions de transit, i quan no hi havia un vehicle que aturava la circulació, és trobaven de cara les dues “Catalanes”, com els funiculars una de pujada i l'altra de baixada, i si no hi havia sort trobaves el pas a nivell tancat, de les vies de RENFE. Una època que vaig anar a Escola al Clot, preferia anar-hi a peu que amb “La Catalana”, des de casa era més curt de temps i de recorregut.


Era útil però, el pare i jo l'agafàvem sovint, teníem uns amics que vivien al Clot i els visitàvem moltes vegades, i algun xofer que em coneixia, em deixava seure al seu costat, en una zona restringida del vehicle.

Com és lògic, “La Catalana” va desaparèixer a finals del anys setanta del segle passat, engolida pel progrés  Mai ha estat substituïda com Deu mana. Desprès de molts intents, ara hi ha un mini-bus, que fa el recorregut de mar a muntanya, per carrers més amples i menys cèntrics del barri, i que arriba fins a l'Hospital de Sant Pau, jo no he tingut la necessitat d'agafar-lo mai.

                                                   Joaquim Surribas (octubre, 2013)


Fotografia 1: Internet
Fotografia 2: Joaquim Surribas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada