dijous, 5 de desembre de 2013

12. EL BARRI DE PESCADORS

1. La font del mig de plaça
Quan per Poblenou hi passava el tren i hi teníem estació. El mateix tren que, quan érem joves, ens duia a les platges del nord de Barcelona, principalment al Maresme, per sobre o per sota Mataró, tan era. Sí, quan passava el tren i encara ara, existeix entre el carrer Taulat i les vies, un Barri de casetes baixes o de l'alçada d'un pis, amb carrers estrets i no sempre rectes. amb un centre neuràlgic, la Plaça Prim. Aquest barri, que amb el temps no ha canviat gaire, hi havien viscut els pescadors que feinejaven a la platja del Poblenou.


2. La Plaça Prim i una mostra
dels arbres
La Plaça Prim. recorda aquelles places de poble menut, sovint arran de mar, amb aquell aire càlid i protector a la vegada, i amb la font de distribució d'aigua al bell mig. Són aquells espais de reunió, on hi sol haver el bar i potser l'església, tot i que aquest no és el cas. I el bar, és va convertir fa uns vint i cinc anys, en un restaurant luxós i de moda, Els Pescadors, va agafar el nom del bar que el va precedir. Un establiment on hi menjaves bé i barat, i podies trobar-hi peix, recent tret de l'aigua. Però cal que deixi la crítica gastronòmica, i us parli més del barri.


3. Carrer de la zona



Els carrers estrets, alternaven petites naus industrials amb habitatges, encara tinc a la memòria l'olor que sortia de la fabrica de pega-dolça. De les naus industrials no en queda res, queden, això sí, algun que altre taller de treballadors autònoms, i també alguns artistes que hi tenen el seu estudi. En Mariscal, hi té el seu centre de creació, que s'anomena "Palo Alto", com són les coses, el Cobi és fill de Poblenou i la Petra també.

Les cases antigues estan pintades de blanc i els balcons són plens de flors per primavera, un altre punt diferencial d'aquest tros de Poblenou. Si tornem a la plaça, observem que és el punt de trobada de la gent gran, per prendre el sol o l'ombra, segons l'època de l'any, asseguts als bancs. I també de mares joves amb els fills que poden córrer sense perill. Hi ha uns belles ombres de troncs gruixuts i retorçats, amb una excel·lent presència.


4. Hort comunitari
Amb la vinguda de la crisis en alguns solars buits s'hi han instal·lat Horts Urbans Comunitaris, que amb més o menys fortuna conreen verdures, que ignoro quina destinació tenen, però si que hi he vist alguna cara coneguda.

Ara hi ha algun que altre edifici modern, el límit del barri ja no és el carrer Ferrocarril, ara és el Parc de Mar, el Passeig Garcia Faria i la Ronda Litoral. Ja no existeixen les vies i en conseqüència tampoc el pas a nivell, a les platges no hi ha barques de pesca, algun "windsurf", fins i tot masses en algun moment. Ara la sorra és una cosa ben diferent, neta, hi ha socorristes, i ve gent de tot Barcelona, també els "guiris" que s'allotgen als hotels propers, per gaudir-ne. 

És els pas dels anys, que millora l'entorn però alhora ens deixa aquella nostàlgia del que va ser i ja no tornarà.


                                                           Joaquim Surribas (desembre, 2013)

Les fotografies són d'en Joaquim Surribas

2 comentaris:

  1. El Poblenou és realment un barri amb totes les seves petites i grans històries.

    ResponElimina