15. EL BARRI DE LA PLATA

Barcelona considera Poblenou com una unitat, el Barri del Poblenou, però res més lluny de la realitat, temps enrere ja us vaig parlar del Barri de Pescadors i avui vull parlar-vos del Barri de la Plata.

1. Carrer Wad-Ras, any 1939

Aquest tros de Poblenou esta situat al costat del cementiri de Poblenou, prop de la Vila Oliímpica. No és un barri extens, tampoc massa habitat, i la majoria són veïns d'aquells, que en diem, de tota la vida. Hi ha qui diu que és un barri mort, però el que hi ha és una activitat molt diferent al que històricament va ser. Ja no hi passa el tramvia, però el carrer no ha canviat quasi gens.

2. Grup de boters.

El nom del barri ve dels diners, la "plata", que guanyaven els boters, els industrials és clar, dedicats a la fabricació de botes per líquids. Era un barri on hi convivien a més, fabriques de gel, fabriques de licors i majoristes de vins, dels que encara en queda alguna cosa. 

El seu eix central és l'actual Carrer Dr. Trueta (1896 - 1966). Aquest doctor va néixer en aquest mateix carrer a finals del segle XIX, i va destacar per la tècnica en curar ferides de guerra i fractures d'ossos, especialment durant la nostre Guerra Civil i la II Guerra Mundial, i acabà essent una autoritat internacional en la seva especialitat. 


Com sovint passa, abans de la democràcia aquest carrer tenia un altra nom, Carrer Wad-Ras, en commemoració d'una batalla de mitjans de segle XIX guanyada als marroquins. Com ens va agradar el canvi de nom!, passar de celebrar una victòria bèl·lica, a homenejar una celebritat que va salvar moltes vides en guerres.

3. Masia de Can Montroy, al carrer Taulat.

Les naus industrials, de construcció ben bonica, estan desapareixen, bé expropiades per derruir-les o ocupades per empreses que no se sap qui són ni a que es dediquen. Aquest tros de Poblenou, al estar immers en el 22@, en aquesta Barcelona que no vol industria bruta i que ha fet desaparèixer tots els petits tallers i petites industries auxiliars. Eren aquells tallers on treballaven els nostres pares i també algun amic, el que quan en parlàvem l'anomenàvem can..., no m'imagino ara parlant de Can Telefònica, per posar un exemple.

Cal dir que hi ha moltes esperances posades en aquest racó, aquells que venen darrera nostre han de tenir la seva oportunitat i potser és aquí on la trobaran. Que sigui en hora bona.

Però jo trobo ha faltar els boters, oi Sr. Enric? Encara que encara que només fos un parc temàtic.

                                                  Joaquim Surribas (gener 2014)

Les fotografies 1 i 2, estan tretes de l'Arxiu Històric de Poblenou.
La fotografia 3 és feta d'en Joaquim Surribas.